PETZL STOP 2019

29/08/2020
Escola Catalana d`'Espeleologia

Análisis del nuevo modelo de descendedor Stop2019 después de un tiempo de uso.

 

PETZL STOP 2019.

 

Com ja sabeu la majoria, des de juliol de 2019, la marca Petzl ha modificat notablement el seu davallador d’autofré STOP. A l’escola, l’hem estat provant des de llavors i ens agradaria compartir l’anàlisi i les nostres sensacions amb ell.

L’hem posat a prova amb un mosquetó simètric tipus X (EN12275:2013) i un mosquetó Raumer Handy com a fre, i l’alternativa amb el mosquetó Freino Z. El fabricant recomana utilitzar-lo amb aquest mosquetó, el qual també ha estat modificat (abans Freino). L’antic model no entra pel forat del davallador i el nou Freino Z queda amb la tanca girada respecte l’antic. A més a més, el fabricant recomana realitzar una clau de bloqueig diferent, encara que amb la clau clàssica envoltem la palanca de manera que es impossible baixar.

A primera vista, veiem diversos canvis, el més important: la politja mòbil i la forma de la palanca del davallador són totalment diferents, està inspirada amb la del Grigri. A més a més, no hi haurà la opció de substituir les politges un cop es desgastin, ja què no van agafades amb cargol i femella. Una altra modificació és que no es pot anular el sistema autoblocant. Finalment les dues politges són d’acer inoxidable.

El pes del nou model és de 350gr, pràcticament el mateix que l’antic model que pesava uns 326gr.

La controvertida palanca que s’obre cap enfora, aporta moltíssima comoditat al descens. Sigui un pou llarg o un descens amb cordes engruixides pel fang podem acumular molts metres verticals sense que el braç esquerre pateixi cap tipus de sobreesforç. La posició alhora de rapelar també és molt més còmode, ja que el colze esquerre queda enganxat al cos de manera que tenim menys perill de donar-nos cops com passava amb el model antic.

Els temuts passos estrets amb palanca de fre… no hem tingut cap tipus de problema en cap pas estret vertical, la desmultiplicació és tan bona que realment amb un o dos dits podem obrir la palanca i baixar. Quan l’estretor és molt severa, l’opció de posar el davallador a la baga d’ancoratge és perfectament vàlida i la palanca s’acciona amb facilitat. En alguns blogs, hem trobat el comentari que el forat petit, al mig de la palanca, serveix per posar un cordino i utilitzar-lo per accionar el fre. Consultat el fabricant Petzl, desaconsella aquesta pràctica, ja que el forat simplement és deriva del mecanitzat de la palanca durant la fabricació i no està pensat per això.

Cal dir, que la posició de màxima obertura de la palanca és la següent:

Dóna la impressió, abans de provar-lo, que la palanca quedarà perpendicular al davallador mentre descendim, però amb prou feines arriba a un angle de 30º obert al màxim (Figura 1).

Un altre aspecte, que s’ha millorat en aquest nou davallador, és com treballa la politja mòbil amb la corda. En l’antic davallador necessitàvem tenir la palanca completament aprestada per no deterior la corda. En aquest nou model, ràpidament alliberem la corda, permetent que basculi més encara la politja i facilita que cordes plenes de fang corrin millor passant la corda en posició “S”.

Segons ha publicat a la revista Spelunca (Stop ou encore?, Limagne, R. & Detraux V., num 154; 2019), és tal la desmultiplicació que exerceix la palanca, que un nen de 9 anys que pesi uns 30kg pot moure la palanca per davallar en una corda de 9mm sense excessius esforços i sense ajuda.

Hem detectat algunes posicions i accions amb la palanca una mica incòmodes en comparació el model antic. Quant realitzem un pas de fraccionament, si el nus ens queda tocant el davallador abans de començar a baixar, pot molestar per desplegar la palanca (figura2). El mateix passa al passar un desviador, ja que tot queda massa junt. Cal buscar la posició adient per poder desplegar la palanca.


Un cop penjats al fraccionament i sense pes al davallador, costa una mica fer que el davallador perdi tensió per poder obrir-lo; amb la palanca totalment desplegada i movent per la part superior el davallador cap avall aconseguirem que es mogui. Els primers fraccionaments es fan estranys, després esdevé un moviment automàtic.

Les politges d’acer inoxidable són un gran avantatge per combatre el desgast del davallador. Després d’acumular bastants metres en cordes enfangades (més de 3.000 metres) i amb sorra el desgast ha estat mínim. Confirmem que triga una mica més en dissipar la calor de les politges després de tirades llargues (figures 3 i 4).

Hem pogut comprovar que aquest model també permet baixar per corda tensa a l’igual que l’antic. Aquest sistema s’ensenya a l’Escola (ECE) com a part del mètode EGAN des de fa més de 15 anys. Per tant, no implica cap modificació.

Per últim, comentar que el preu ha pujat respecte el model antic. Queda per veure la durabilitat i si realment compensa invertir en aquest material, ja que pel preu del nou STOP gairebé triplica al davallador Simple. Entenem que l’augment es degut a l’objectiu del fabricant en complir la nova normativa EN15151-1 i que s’obre el debat en la utilització de davalladors amb o sense aquesta norma en la pràctica esportiva, guiatges, TPV...

A l’escola tenim 2 unitats, que estan a la disposició dels federats per provar-los quan es vulgui.

 

Coordinador anàlisi: Natxo Montero;   Fotografies:  Guerau Camí