L'ancoratge ATP de Spit

   ¹Escola Catalana d’Espeleologia – Federació Catalana d’Espeleologia escola@espeleo.cat

RESUM

L’ancoratge ATP conjuntament amb la resina VIPER XTREM de la marca Spit del grup ITW, són la solució actual a l’ancoratge artificial més utilitzat en l’espeleologia moderna (1960-2010). Els espeleòlegs han adaptat històricament els ancoratges industrials a la pràctica esportiva, l’ATP permet substituir els antics spits per un ancoratge modern, d’acer inoxidable i fixació amb resina epòxica-vinilèster, que assegura una longevitat y seguretat indiscutible. Es manté un dels grans patrimonis de la tècnica espeleològica d’exploració: la recerca de l’ancoratge, l’anàlisi de la seva ubicació, del seu estat, i la seva utilització com a fixació a traves del conjunt plaqueta, cargol i mosquetó.

PROBLEMÀTICA

L’SPIT, o tac d’expansió auto-perforant, ha estat l’ancoratge per excel·lència dels últims 50 anys. L’evolució en els darrers anys dels trepants elèctrics i l’increment de l’autonomia de les bateries han ajudat pràcticament a abandonar-los o deixar-los com ancoratges de fortuna per la seva col·locació manual.

El cargol autoroscant i el parabolt han anat substituint el tac d’expansió, però no són la solució ideal per diversos motius:

Cargol autoroscant

• Reutilització limitada del forat realitzat per col·locar un cargol autoroscant (no es poden reutilitzar més de 3 vegades).
• Recerca no fructífera del forat realitzat anteriorment per col·locar un nou cargol.
• Amb el pas del temps el cargol s’afluixa, es desenrosca.

Parabolt

• Limitació del tipus de plaquetes a utilitzar amb els parabolts (els fabricants no ofereixen tots els models de plaquetes en duralumini de mètrica 10).
• Ús limitat dels parabolts en roques tobes, ja que cada vegada que es posa i es treu la plaqueta i la femella, la fixació s’afebleix. De mica en mica l’espàrrec va sortint cap a l’exterior.
• Ancoratge molt estès en la indústria i n’hi ha de molt tipus i qualitats. Moltes vegades és difícil detectar quin tipus de parabolt s’ha instal·lat i molt rarament s’instal·la parabolt i plaqueta d’acer inoxidable. Gairabé sempre el parabolt és d’acer zincat i la plaqueta no es deixa per evitar el seu robatori.
• Molt sovint es troba el conjunt espàrrec, femella i plaqueta de metalls diversos. Aquest fet genera corrosió per corrent galvànica.

Es per aquestes raons, que una visita a una cavitat no habitual implica portar molta varietat de material: plaquetes amb cargols de M8, plaquetes de M10 sense cargol però amb femella, mosquetons, anells cosits de 15cm...

A més a més del baix cost dels trepants a bateries, s’afegeix el preu assequible de les resines i tensors inoxidables. Aquest fet ha generat una revisió dels equipaments de les cavitats més populars, detectant, com hem dit anteriorment, manca de criteri o pèrdua de l’aprenentatge de les tècniques d’instal·lació, ja que l’esportista, per les característiques dels tensors, visualitza fàcilment els tensors que sobresurten de la paret, col·loca els mosquetons i nusos que facin falta i no es qüestiona ni raona res més.

Hem detectat greus errors de reequipament amb tensors químics en algunes cavitats. L’instal·lador no ha tingut en compte la disposició del mosquetó, fet que obliga a col·locar un altre mosquetó o una anell cosit per evitar que el nus fregui la roca (veure foto superior).

L’ATP DE SPIT-PASSLODE

L’ATP és un ancoratge amb rosca femella. El model ideal per a espeleologia és el M8x60 d’acer inoxidable A4, codi 062860. Ens permet complir amb la norma EN959:2018 d’ancoratges esportius, ja que té una longitud de 60mm per 12mm de diàmetre (5 vegades el diàmetre nominal). La femella roscada de mètrica 8, M8, ens permet utilitzar les plaquetes i anelles habituals. L’acer inoxidable és de 316, doncs A4. Existeixen models de mètrica superior per si es vol utilitzar en instal·lacions artificials o espeleòdroms.

Els avantatges, d’aquest ancoratge és que ens permet utilitzar el material clàssic de progressió (plaquetes, anelles, asos i mosquetons). Al ser roscat, ens permet recuperar-lo i evitem el seu deteriorament, ja sigui per la corrosió en ambients confinats amb 100% d’humitat, o per contactes que generin corrents galvàniques. El roscat d’un cargol, ens permet determinar l’estat de l’ancoratge i del cargol, i per tant són un mètode de verificació instantani.

L’impacte visual és molt menor que el d’un tensor i permet restaurar la cavitat sense duplicar o sobrequipar. Permet entrenar l’exploració (la dinàmica és molt semblant) i a més a més, s’aprèn a instal·lar la corda.

L’ATP té una secció de 12mm i per tant necessitem perforar a 14mm i una profunditat mínima de 65mm, amb la conseqüent despesa en bateria.

El producte es lliura amb un tap de plàstic que protegeix la rosca de l’ancoratge de l’entrada de resina en el moment de la col·locació i centra l’ancoratge dins el forat. Aquest tap és un gran inconvenient ja que situa la rosca a més profunditat dins el forat i els cargols de 25mm de les plaquetes no es poden enroscar correctament un cop col·locats. Cal treballar de forma acurada en la fixació d’aquest ancoratge.

COL·LOCACIÓ D’UN ATP

La col·locació d’un ATP es relativament senzilla. Necessitem el material bàsic d’equipament d’ancoratges de resina. Després d’haver verificat la solidesa de la roca i haver escollit el lloc adient, cal aplanar la zona d’assentament de la plaqueta. A continuació perforem amb broca de 14mm intentant que el forat sigui el més cilíndric possible, de com a mínim 65mm i intentant no escapçar-lo.

Netegem la pols interior i en guardem per si la tonalitat de la roca és molt diferent a la grisa de la resina VIPER XTREM per embellir la resina al final.

Extraiem el tap de plàstic i muntem un cargol amb una volandera d’uns 2 cm d’ample a l’ATP. Col·loquem la resina (3/4 del forat) i l’introduïm el més centrat possible i fins que la volandera s’assenti a la roca. En el cas que la roca al voltant de la perforació s’hagi esbocat, la resina sobrant omplirà aquest espai.

Retirem la resina sobrant i verifiquem que la zona d’assentament de la plaqueta estigui correcta sense desenroscar el cargol, i deixem el conjunt assecar-se. Com l’ATP té una rebava sempre quedarà la rosca arran de la paret i el seu voltant una zona de resina. Després de l’assecat, podem desenroscar el cargol. Si la volandera no surt, un lleuger copet amb martell la farà sortir.

CONCLUSIONS

• El conjunt de la resina VIPER XTREM i l’ATP és un ancoratge ideal pel reequipament de cavitats ja que permet mantenir la tècnica d’instal·lació de corda, mantenint els mateixos elements de connexió, plaquetes i connectors.
• L’impacte visual és molt inferior a un tensor químic o parabolt.
• L’acer inoxidable A4 garanteix la durabilitat de l’ancoratge, pel que només cal esperar per veure com envelleixen al seu ús. De moment, les experiències a l’avenc del Mall i a altres cavitats són prou bones i n’estem satisfets.