Excavacions a la Cova 120

Aquest estiu paleontòlegs i arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Girona han reiniciat les excavacions a la Cova 120 (Sales de Ilerca, Alta Garrotxa) després de 20 anys d’inactivitat. Aquestes investigacions han comptat, com sempre que es realitzen treballs al medi subterrani, amb la participació de diversos membres de la Federació Catalana d’Espeleologia.

La Cova 120 descoberta a la dècada dels anys 70 del segle passat i excavada en dues fases a inicis dels 80 i 2000s es coneguda per ser una de les coves catalanes amb un registre arqueològic més perllongat cronològicament que emplaça des de l’edat del Bronze fins a mitjans del Pleistocè mitjà, fa uns 400.000 anys. Independentment, és pràcticament l’única cova catalana que enregistra els inicis d’aquest últim període cronològic quan les glaciacions quaternàries comencen a ser intenses en les nostres contrades.

El present equip de recerca encapçalat per Joan Madurell-Malapeira de la UAB té com a objectiu clarificar els processos de formació del dipòsit i dels agents biològics que hi varen tenir importància. Així, si bé la presència de diferents grups d’homínids és palesa al llarg de tota la cronologia de la cova aquesta disminueix cap a les cronologies més antigues on la cova molt probablement fou usada per ossos de les cavernes i ossos bruns per hivernar encara que també puntualment per lleopards com a cau on portar les seves preses i consumir-les amb tranquil·litat.

La present recerca s’emmarca dins d’un projecte de recerca més ampli que té com a objectiu estudiar les respostes adaptatives dels grans mamífers dels entorns pirinencs als canvis climàtics ocorreguts durant el Quaternari i al qual hi participa activament la Federació Catalana d’Espeleologia tant a la vessant catalana com francesa.