Canyoning

El Descens de barrancs, canyons i engorjats consisteix en el descens d’un tàlveg que pot presentar-se en forma de torrents, rierols, rius, gorges (més o menys estretes, profundes), amb o sense presència permanent d’aigua i poden presentar cascades, marmites, badines, parts subverticals.

Exigeix una progressió i superació d’obstacles mitjançant: la marxa, la natació, els salts, els tobogans, les  baixades per forts pendents, el ràpel i altres tècniques d’evolució per corda.

Aquesta disciplina obliga a posseir un material i una tècnica específica, lligats a la variabilitat del medi natural.

Responsable de la Comissió

Jesus ANTORANZ (canyons@espeleo.cat)

El 1988 l'Assemblea de la Federación Española de Espeleología, per la similitud amb les tècniques de progressió espeleològiques i per ser els espeleòlegs pioners en la seva exploració, aprova la inclusió d'aquesta especialitat als seus estatuts. La iniciativa és aprovada pel Consejo Superior de Deportes i s'inclou com especialitat esportiva a la Federación Española de Espeleología. L'any 1993 el Consejo Superior de Deportes també atorga la competència a la Federación Española de Montaña.

Les principals diferències de les dues federacions competents amb aquesta especialitat és la forma d'entendre la seguretat, l'equipament dels obstacles i la progressió. L'espeleologia aposta pels bloquejadors mecànics (eina bàsica per un espeleòleg), per portar més material de seguretat (martell, espitador, xapes...) i per ubicar les instal·lacions on es controli la recepció del salt (instal·lant, si fa falta, un passamà recuperable).